ticia divinal. Un historiador contemporani *[1] ens conta com,
tractant-se d'aquest rei, « tothom ne mormurava, e encara
palesament dehia quen era pijor que Nero; e encara aço
era no res, que pijors coses dehien, axi grans com petits:
que tots lin hauien cobrat al dessus dit rey molt gran rancor, els coratges de tots stauen tots plens de mala volentat que lin hauien. E be sen creu que Deu lon vol punir en
aquesta vida, jatsia que sen diuhen badomeries de certes
visions del pou de mossenyer Sanct Patrici, tocants en aquest
rey d Arago ».
Aital fou l'ambient qui dominava a Catalunya a la mort
de Joan I; la producció de dues obres literàries com el
Somni d'en Bernat Metge y el Viatge al Purgatori d'en Ramon de Perellós, és un fenomen coordinable ab aquelles
circumstancies, tant més essent el propri rei gran amic de
càbales y arts ocultes, de les que n'esperava la coneixença
del pervindre, y havent ell fet tot lo possible, ab son exemple, per a que aquestes preocupacions tinguessin curs entre
la gent lletraferida de sa cort. Prova d'això que diem és que
en Metge, secretari del rei, després de la mort d'aquest, se
complau en imaginar-se'l apareixent-li en un somni, en qualitat d'hoste del purgatori y venint a ell per a revelar-li
quelcom de lo relacionat ab la vida futura; y, així mateix, en
Ramón de Perellós, molt afectat per la mort del monarca y
mogut del desig de saber noves de la sort d'aquest en l'altre
món (IV, 224-229), fa la resolució d'entrar en el forat del
Purgatori de Sant Patrici, anant a l'efecte a Irlanda, y realitzant, segons ell mateix contà després, ab tota felicitat y bon èxit, la seva arriscada empresa.
Encara que, com veurem més endavant, no hi hagi motius
per a donar fe absoluta a tot lo que, en la narració del séu
- ↑ Bernat Boades; Libre dels feyts darmes de Catalunya, publicat dintre la «Biblioteca Catalana» d'en Mariàn Aguiló (Barcelona, 1873); pàg. 415.
