Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/320

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

d'Elna y Patriarca de Jerusalem, reunit en un volum ab altres diversos tractats. El qual volum fet imprès al Rosselló, la ciutat del qual és dita avuy Perpinyà, es conservat en el convent del patriarca seràfich Sant Francesch, com també la tomba del Vescomte. D'aquest llibre del Vescomte fou feta una traducció castellana, no per cert molt curosa; y dit llibre, per sa elegancia y popularitat, era tingut en gran estima pels espanyols. »
 En 1861, una nota, concisa y categòrica, d'en Milà y Fontanals, y en la qual, parlant del Viatge d'en Perellós, diu que «éste se imprimió en catalán en el primer siglo de la imprenta » [1], sembla no deixar lloc a dubte. Prenent peu d'aquesta noticia, els senyors Jeanroy y Vignaux, editors del text llenguadocià del Viatge(§ 23), suposaren en bona llògica que qui podía haver procurada la noticia del llibre an en Milà era el benemèrit don Marian Aguiló, autor d'una « Bibliografía Catalana » en curs d'estampació desde fa mig segle ara mateix. Volem traduir al peu de la lletra lo que, sobre el particular, diuen els esmentats senyors:
 « ¿A qui devía (en Milà) tant vaga noticia? Probablement

a son compatrici M. Aguiló, la «Bibliografía Catalana» del qual, actualment en curs d'imprimir-se, conté una fitxa sobre l'obra qui ens ocupa (és també al senyor Menéndez » Pidal que dec la oticia): « El sabio traductor y anotador de esta leyenda » diu l'Aguiló, parlant del marquès de Castellane, del qui acaba de senyalar la publicació en les « Memories de la Societat Arqueològica », no conoció la edición que de ella se hizo en Barcelona (creo), año 1486.» Aquest imprès, que l'Aguiló atribueix hipotèticament a Barcelona, és sens dubte el mateix que O'Sullivan diu haver eixit de les premses de Perpinyà. El senyor Angel Aguiló, fill de l'eminent bibliògraf, a qui m'he dirigit per a conèixer la procedencia d'aital indicació, s'és servit escriure'm que son pare havía vist l'exemplar en qüestió (vist, sens dubte massa depressa per a haver-ne pogut copiar l'explicit) en la biblioteca particular de M. Bruguera, « Jo no puc saber, afegeix obligadament el senyor A. Aguiló,

  1. Obras de Milà y Fontanals, II,511, nota.