Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/337

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per a millor intel·ligencia del Purgatori de Sant Patrici; en el tercer és descrit el lloc de la cova, y és donada raó de per què Sant Patrici demanà a Nostre Senyor que li mostràs aquest Purgatori; en el quart s'adueixen autoritats y arguments en favor de la certitut del Purgatori de Sant Patrici; y en el cinquè vénen descrites les cerimonies y diligencies ab que's realitza l'ingrés a la cova.
 D'aquests cinc capítols, que podríem considerar com a preliminars, el més important per als nostres punts de vista és el quart, perquè l'autor ens hi indica les fonts literaries y doctrinals de que's serví per a la composició del séu llibret. Els autors y obres citats, són els següents [1]:
 Henrico Salteriense y Mateo Parisiense, in visione Oenci militis [2].
 Dionisio Cartujano: Lib. de quatuor nouissi. art 14, & de judicio particul. animar. art 24 [3].
 Iacobo Ianuense (o Genuense), Dominicano, in vita S. Patricij in Legenda Sanctorum [4].
 Radulfo Hygeden, in suo Polychronico [5].
 Cesario Heisterbachense, in suis Dialog. [6].

 Mombrisio: Tom. 2. de Vitis Sanctorum [7].

  1. Edició de 1628, pàg. 22 v.
  2. Respecte an aquests dos personatges, pot veure's lo que n'hem dit abans (§ 6); Mateu Paris és autor d'una Crònica o Historia d'Anglaterra, descrita per Brunet, IV, 370.
  3. Dionís de Leeuvis, nat a Rickel, anomenat el cartoxà, és suposat autor del llibre anònim titulat Quatuor novissimorum liber, descrit per Brunet, vol. IV, col. 1.005. Aquest llibre és l'origen del Cordial, castellà, imprès a Çaragoça, en 1494; y seria útil veure si el nostre Eximeniç pogué servir-se'n per al séu opúscol, posat enfront de la edició de 1486, descrita suara per nosaltres (§ 24, text a).
  4. Aquest autor és més conegut pel nom de Voràgine (de Varazzo, lloc de sa naixença) y és el compilador del Flos Sanctorum.
  5. El Polycronycon, de Ranulph Hygden, benedictí del monestir de St. Werberg (Brunet, IV, 792).
  6. Caesarii heisterbacensis monachi ordinis cisterciensis, Dialogus miraculorum; llibre imprès abans de 1475, a Colonia (Brunet, I, 1.462).
  7. Boninus Mombritius, Sanctuarium, sive Vitac sanctorum; obra impresa, devers 1479, a Milano (Brunet, III, pàgina 1.818).