Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/342

 Conduida la narració en aquest punt, en Montalvàn ja's limita gairebé a reportar les aventures del séu personatge, d'acord ab la narració de Saltrey, esmerçant en això els tres capítols restants del llibre.

 Per poc que'ns fixem en els caràcters ab que revesteix l'autor d'aquesta obreta la figura (apenes perceptible en el primitiu text) del cavaller Owein, per a fer d'aquest un personatge de novela, trobarem que anà refent, sense saber-ho, la biografia d'en Ramón de Perellós, en tot allò que la traducció de O'Sullivan li permeté vesllumar de la personalitat del cavaller rossellonès: el fa, encara que fill d'Irlanda, resident a Perpinyà desde sa joventut; el sitúa després a Valencia, segurament perquè sabria que del llinatge dels Perellós hi havia en aquesta ciutat tradició y descendencia. En quant a sa cosina Teodosia, cal reconèixer en ella la Dolça de Carles (o Aldonça de Queralt), neboda d'en Perellós, que aquest vegé en el Purgatori (IV, 828), y de la qual diu que's trobava allà « per les pinctures e enblanquiments que auia feytz en sa cara quant viuia » (IV, 833). Aquí l'autor castellà trobà encara manera d'atribuir al séu personatge la malifeta d'aquell frare Francesc, de Girona, qui s'endugué una monja d'un monestir, penedint-se'n després mólt, raó per la qual era també en el Purgatori (IV, 835). Segons en Montalvàn, doncs, el frare era el mateix Enio, y la monja, era na Dolça, la qual se pintava la cara y a qui anomenà Teodosia. Y en quant a Enio, si fa el servei del rei de França, després de la mort de la seva dama, és perquè això resulta d'acord ab la biografia del Vescomte, cortisà del rei Carles, que aquí ve a confondre's ab el mateix Owein, gentil-home del rei Esteve. En aquests termes, segons se pot veure, ens apareix clarament que la falsificació literaria d'en Ramon de Perellós atribuint-se la narració del Viatge d'Owein, donà el resultat ben imprevist de que uns quants detalls de la seva propria biografia passessin a formar part de la novelesca historia de Ludovic Enio, segons la visió que en Pérez de Montalvàn pogué tenir del susdit personatge.