Arriba Paulín,y troba al séu amo entregat a fondes cavilacions: el penediment s'és emparat de son cor, y està resolt a anar a la cova de Sant Patrici, de que ha oit contar
tantes meravelles desde son retorn a Irlanda. Així complirà la promesa que feu a son amic, de tornar-lo a veure,
viu o mort.
La escena és transportada a la selva, veïna del llac ont està situada l'illa del Purgatori. Hi arriba Ludovic y troba
a Polonia, la qual voluntàriament s'ha posat a servir de guia
per als peregrins que hi acuden. Altre canvi d'escena, y ens
trobem a la entrada del convent, al fons del qual hi ha la
cova de Sant Patrici. Arriba Ludovic, qui devalla de la barca ab que ha traspassat el llac. Es rebut per dos clergues,
als quals remet les lletres que du del bisbe d'Hibernia, per
a que pugui entrar en la caverna. Després de les reconvencions prescrites, li és oberta la porta d'aquella; Ludovic hi
entra, fent protestes de vera contrició; la porta és closa
altra vegada darrera d'ell.
Escena final: la eixida d'Enio del Purgatori, a presenciar la qual són duts per Polònia, Lesbia, Filipo y tots els
demés. Els clergues obren la caverna, y apareix Ludovic.
En nom de Déu és requerit pel principal dels clergues a
que expliqui lo que ha vist, y Enio ho fa llargament. Acaba
manifestant el séu desig de quedar-se a fer vida religiosa
en el convent de Sant Patrici:
« Y pues salí de un peligro,
Permitidme y concededme,
Piadosos padres, que aquí
Morir y vivlr espere,
Para que con esto acabe
La historia que nos refiere
Dionisio el gran Cartusiano
Con Enrique Saltarense,
Cesario, Mateo, Rodulfo,
Domiciano Esturbaquense,
Membrosio, Marco Marulo,
David Roto [y] el prudente
Primado de toda Hibernia,
Belarniino, Beda, Serpi
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/347
Aquesta pàgina ha estat revisada.
