al Purgatori
De les noticies que hem anat donant, en el transcurs
d'aquestes notes, sobre la bibliografía espanyola del Viatge
d'Owein, tant en son primer estat, com en ses transformacions successives, se'n pot extreure el resum gràfic de la evolució de la llegenda, que apareix ací prop.
Segons hem anat veient, la narració llatina del segle xii, deguda a Huch de Saltrey (§ 6), fou objecte, durant el segle xiv, de dues traduccions catalanes: la de Ramón Ros de Tàrrega, en 1320 (§ 4), que reproduim per primera vegada
en el nostre volum (text I), y la que s'atribuí a sí mateix el
Vescomte Ramón de Perellós, en 1397 (§ 22), impresa per primera vegada en 1486 (§ 24), a iniciativa de l'Eximeniç y avui reproduida (text IV).
De la traducció y adaptació d'en Perellós n'arrenquen
independentment tres noves manifestacions literaries, a saber: la traducció llenguadociana, el manuscrit de la qital és de l'any 1486 (§ 23), que fou parcialment impresa en 1834, dins les Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, pel marquès de Castellane, y per complet en 1903, pels senyors Jeanroy y Vignaux; la traducció castellana, feta a començos del segle xvii, la qual romàn encara inèdita (§ 27); y la traducció llatina de O'Sullivan, impresa en 1621 (§28).
De la versió llatina de O'Sullivan y de la narració original de Saltrey, prengué peu simultàniament en Pérez de
Montalvàn, per a escriure la seva narració novelesca Vida y Purgaiorio de San Patricio (1627), plasmant el séu personatge, que anomenà Ludovic Enio, o sia el primitiu cavaller
Owein, sobre la figura del Vescomte de Perellós, en lo que d'ella deixa translluir la versió de O'Sullivan (§ 29).
La novela d'en Montalvàn sería la font d'ont devallaría
la creació dramàtica de Calderón, anomenada El Purgatorio de San Patricio, composta devers 1635, si el senyor Menén-
