no dubta en respondre que en Joan Gobi, ab tota seguretat; ell és també l'autor de Scala coeli, un recull de faules, en sa major part demoníaques, extretes de diversos autors y reunides ab intenció moralitzadora; y aital és també la doctrina de la Disputatio.
¿Hem de creure en la veritat del fet relatat en aquesta? ¿Tingueren com a veritat absoluta Jaume de Vitry, Cesari
y Esteve de Borbó totes les coses d'un ordre semblant de que ells se feren narradors? « Creure-ho així fóra ofendre'ls » — diu M. Hauréau; la opinió del qual és: que aquells autors, havent oit referir tal o qual miracle, devíen preocupar-se ben poc de comprovar-ne la certesa, mentre l'aventura els semblés digna d'ésser escrita, per raó de la seva exemplaritat.
« Emperò — segueix escrivint l'autor de la noticia que
extractem — el cas del prior Joan Gobi no és pas el mateix.
Podem ben admetre que la muller y els amics del difunt prengueren per la veu d'aquest un soroll que oiren, una nit o varies nits continuades, y que anaren, tots plens d'espant, a consultar un fet tant singular ab el prior Joan Gobi. Emperò no hi ha lloc a dubtar de que aquest hi afegí tot lo restant. Lo restant, doncs, és una pura ficció.
Certament, se fa difícil d'admetre que'l prior, al contar això, no tingués la intenció de fer-ho creure: desde'l punt
de vista de la nostra moral, aital propòsit és ben censurable; emperò no fóra lo mateix segons la moral del segle xiv. Avui tota mentida ens repugna; a la edat mitja, mentre fos fet ab bona intenció, se podía mentir sense escrúpols. Ni tant solament se'n deia mentir d'això, com sia que la novela y la historia eren sovint preses l'una per l'altra. L'amor de la veritat per la veritat mateixa és una cosa del tot moderna. »
Fins aquí és tot lo que a nosaltres ens interessa de la noticia de Mr. Hauréau sobre el manuscrit llatí de París.
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/354
Aquesta pàgina ha estat revisada.
