Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


demonis, « a nos consenties que ten tornasses, e aquest peryll escaparas, e a ta terra sa e sauul tornaras . » Pensan enperestirs lo caualler, de quans perylls e de quants turments la auia desliurat lo seu desliurador, torna apallar lo nom de Jhesu Christ. E comença sobrel pont a peu a peu a anar, e neguna cosa lenegua sots los seus peus no senti, mas fermament anan, sots fiança de nostre Senyor; e com pus alt puya pus ampla troba lo pont. E veus apres que, com .j. poch ach anat lo caualler, en tant creegue la amplea del pont, que si dues carreres sencontrassen nos feeren enbarch.
 *[f. 23] E certes los demonis, qui lo caueller entro aquell loch auian menat, e mes enant anar ne seguir no poguessen, al peu del pont estegren quaix que esperassen que lo caualler caygues. E veens los dimonis que lo caualler ffranchament e sent tot enbarch passaue, ab tans crits e ab tant brugit laer feriren, que la orror e la pudor [paor ?] dequells crits, molt menys soferidor parech al caualler, que neguna de les penes que a aquell auia feytes. E com lo caualler vee los demonis estar en j. loch e que mes anant no podien anar, membren del seu piadors guiador segur anaue. Los demonis enperestirs sobre lo flum correns los lurs ganxos sobre lo caualler gitauen; mas aquell sa e sauul passaue; e com mes anaue tanta amplea del pont trobaue, que apenes podie veure lo flum duna part ne daltra del pont.

 Lo caualler enperestirs, que ja fo franch de tota temptacio, vee denant si vn mur alt e gran. Ere enperestirs lo mur de marauellosa bellea, e dobra que no podie esser a altra comparada ere. En lo qual