Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


coue ara, frare, que ten torns per aquella carrera per hon es vengut. E si de qui auant atempradament e santament viuras, no solament daquest repos seras segur, ans encara daquell del cell. Si emperestirs, ço que Deus no vuylle, altra veguada la tua vida ab delits e ab legees de la carn enlegiras, tu matex tas vist quenyes coses en les penes testien appareyllades. Segur, donchs, ten torne, car aquels que a tu aci vinent affliccio ne turment te donaren, com ten tornaras auran paor que tapareguen. »
 A questes paraules lo caualler fo molt trist e molt despeguat, e ab gran plor comença als archabisbes a soplicar que de tan gran alegria a tan grans freytures del segle no fos forçat de tornar. « No » ço digueren ells, « tot sera axi com tu demanes, mas axi com aquell ha ordonat, que sol conex que es obs a caseu. » Miserablement, donchs, ploran lo caualler, volgués o no, isque defora, e reebuda benediccio, molt trist mas sens paor, per aquella carrera per on ere vengut sen torne; e tan tost tanchada fo la porta.

 *Exhortació
[f. 26 v]
O molt amats! Lo caualler nostre tornan, cascus pens les coses passades, quals e quants son los goyts, ço es asaber, dels ben auenturats, e los turments dels mals, los quals lo caualler en cors e anima vee e esproua. Maraueylloses coses certes paren, ans mareueylloses son e no poden esser estimades ne albirades. E si comparades seran a aquelles coses, les qua's vuyll a ueure bastar no pot ne orella hoyr, que nostre Senyor ha aparayllades aquelles que lamen, quaix no seran negunes o ffort poques parran. E aquelles coses que dels turments