Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


palpas diligentment, e per esta raho nol volgueren soterrar. Apres daquestes coses, en hora deses dita del disapte, cobra les spirit e ab fort flach alenda va alendar e a respirar; e com tots estiessen mareueyllats, tot flacha e baxa vista comença a guardar, e estech axi vna hora que no parla; e demanaren li si volie comfessar e aquell cena que hoc; e com fo conffessat e hague reebut nostre Senyor Jhesu Christ e hagues begut lo vi, comença a loar e a fer gracies a Deu, e dix: « O Deus! mayor es la tua misericordia que la mia iniquitat, jassie que la mia iniquitat sia masa gran. Quantes gracies que moltes e males coses mas mostrades e este girat e has me tornat viu e del abis dimfern altra veguada mas tornat. » E com aço ha*gues dit, feu *[v.] son testament, e tot ço que hauia dona a pobres, e mana que fos senyat del senyal de la creu per tal que la vida que solie tenir jaquiria. E totes coses que auia vistes, certes comença a comptar, e dix enaxi:

  Com la mia anima fos exida del cors e conegues *[II. Separació de l'ànima de Tundal] aquella anima que lo cors ere mort, comença a tremolar, hauer gran paor per raho dels peccats, e nos sabie ques faes: auia paor e nos sabie de que, volie tornar al cors mas noy podie tornar ne entrar, voliesen anar e no sabie per qual part, car en gran reguart estaue. Donchs comença a plorar, e tremolan estan no sabie ques faes, e en neguna cosa no hague fiança saluant en la misericordia de Deu. Apres daço vehe venir ves si tan gran multitut de diables, que no solament compliren lo palau o lalberch, mas encare los carres e les places de la ciutat. E environaren la mesquina de anime e di-