Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gueren: « Cantem, cantem a questa anime mesquina lo cantar [d]e la mort que li deuem, car filla es de mort e menyar de foch que coure a tu, car exir no pot de tenebres e amiga e[s] de claror e enemiga e girmana de dolor. » Reguaynauen les dens e cruxien contra aquella, e ab les mans lurs se rompien que [per sobres de malea les lurs galtes negres, sarrepauen e jutgauen e dehien: « Veyes, mesquina, vet lo poble que tu has menat ab lo qual tu cremeras e entreras en infern, en lo qual es enveya e mare de discordie, la qual discordia nos amam. ¿Per que bexes los vyls? ¿Per que no fas adulteri? ¿Per que no fas fornicacio? ¿La amistat tua e la vana elegrie e hon son les riales fades? ¿On es la tua fortalea ab la qual a molts meneçaues e guardaues ab los huylls falaguerament? ¿Per que no vas superbios que no parles ab lo dit? ¿Per que ab lo maluat cor non pensaues lo peccat? ¿Per que *[f. 77] no fas vanitats e no has gran parlarie a tot hom quit volies? »

[III. Vinguda de l'àngel y visita al Purgatori]  E com aquestes coses semblants li diguessen, vee de luny vna claror venir axi com a estella molt visita al luent, e tan tost tench los huyls ficats car esperaue que a la claredat daquella claror. E aquela claror empero ere langell seu, lo qual se apromias, saluda aquella per son propri nom, e dix li e cridal: « ¿Que fas aci? » E aquella, veen aquell angel molt bel e lanima vee que per son propri nom la auia cridada e saludada, part aço ensemps e ab gran goyg respos axi: « O, senyor pare! anuironada man les dolors dimfern e an me presa los laçs de mort. » A la qual langell dix: « Ara mepeles senyor e pare, qui tots temps ere ab tu e nuyl temps no jutgests que