jo fos digne daytal nom. » E aquell Tundal dix: « Senyer ¿en qual loch anch te viu, ne en qual loch anch la tua dolça veu hoy? » Al qual langell dix: « Jo tots temps te segui depuys fust nat, hon que anasses, e tu nultemps no volguist hobeyr als meus manaments. » E estes la ma e cena ves la vn daquells diables, lo qual mayor cruelltat mostraue e pus cruell ere que los altres, e dix: « Vegues, vet aquell a la volentat e al consell del qual hobeis; mas la missericordia de Deu sera ab tu, jassie que tu no la ayes merescuda. Esta donchs segure e alegre, car poques penes soferas de moltes [de moltes] que nas merescudes; seguex me e tot ço que jous mostrare retin [e] en ta memorie, car altra veguada al cors tomaras. » Ladonchs aquella anima, e[s]paordida part manera, jaqui lo seu cors sobre lo qual auia estat, acostas pus prop al angell. E com los demonis hoiren aço e veessen que los mals e les penes que menaçauen no li podien donar, fflastomaren Deu e digueren que no ere just, car no * redie axi com auia promes a cascu *[v.] segons les obres que feytes hauie; e apres daço leuaren se contre si mateys e ab plagues e ab batiments aytans com cascu podien se ferien los vns als altres, e jaquiren molt gran podor, e ab gran tristea e ab gran indignacio partiren se de qui. E langell mes se primer denant, e dix a la anima: « Seguex me. » E aquella respos e dix : « O, senyor meu! si tu vas primer e jo detras, vindran los diables e penran me, e liurar man a perdurable foch. » A la qual langell dix: « No hages paor, que mes son ab nos que ab ells. Si Deus es per nos ¿qui sira contra nos? Cauran del teu costat Mil, x Mill de la part dreta, mas a tu no sacostaran; empero ab los teus huyls veuras les penes que
