Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


als peccadors son degudes. » E com aquestes coses foren dites, partiren se de qui e començaren anar auant.

[IV. Dels homeyers.]E ccom longuement ensemps anassen e negua lum no aguessen, saluant la resplandor del angell, vingueren 2 .j.ª vall orrible e molt tenebrosa, e cuberta de calija de mort, e molt pregona, e plena de carbo e de brases cremans. E hauia sobre aquelles brases e carbo .j. cobriment o launa de fferre ques tenie ab aquelles brases, que hauia .vj. coltzes de gros, lo qual cobriment de ferre ere molt pus cremant sens comparacio que aqueles brases cremants, la pudor del qual que nexie ere mayor que quantes tribulacions la anima auia haudes. E sobre aquella launa de fferre auallaue gran multitut danimes mesquines, e eren aqui cremades entro que, a guisa de cremades en paella, se soluie es fonie, e, ço que ere pus greu cosa, per aquella launa *[f. 72] colauen *les animes, axi eom sol hom colar cere per drap, e altre veguada en los carbons e brases de foch cremans qui eren de la part dejos los ere renouellat lo turment. Aquesta ere la pene de quells qui eren homens [homeyers], ho per feyt ho per consentiment «  Mas apres de questa pene » ço dix langell, «  siran menades a mayors penes. Tu empero, jassie que haguem morts homens, ara aquesta pene no soferras. »

[V. Dels faisaris.] Apres de questes coses vingueren a .j. munt de mareueylosa granea e de gran horror e de gran asprea e de gran soledat. E hauia fort estret cami a aquells que a passar nauian. Duna part daquel munt