Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


auia foch pudrit, e de sofre e tenebros e escur, e dall altra part auia neu de glaç e ueent orrible. E ere lo munt aquell ple de diables turmentadors, qui tenien forques de ferre fogueyants de tres forquons molt aguts e molt talans, ab los quals turmentauen e leygs menauen les animes qui volien passar e tirauen los leig a les penes; e per moltes veguades de la neu e del glaç e de la pedre mudauen les en lo foch, e del foch a la neu e al glaç. E dix langell: « Aquesta es la pene dels falsaris e de quels qui trenquen fe. »

 Apres de questes coses la anima seguia langell, *[VI. Dels ergulloses] tot suau, quax qui va .j. peu denant altre, per sobre temor que hauia, e vench a vna vall molt pregona e podride e tenebrosa, la pregonea de la qual aquella anima no poch vesser, mas lo del flum de sofre e los gemechs e los plors dels turmentats ohie; flum pudent de sofre e de les animes cremades e turmentades daqui exien, la qual pudor sobraue totes penes que primerament hauia vistes. Aqui auia vna taula molt longue que tenie e toca*ue daquell *[v.] munt a altre munt, en manera de pont sobre aquell vall, la qual auia .vj. [mil] pases de lonch, e no hauia dampla sino .j. peu. E negu no podie passar aquell pont sino aquel qui ere elet e triat. Dequest pont vee aquella anima que molts ne cahien, e vee que solament ne passa .j. preuera franch e quiti sens tot mal, lo qual ere estat pelegri e portaue .j.ª palma e vestia .j.ª esclauina, e passa sens tota paor. E com la anima hagues pahor e tremolas, langell consellaue e dix li: « No ayes pahor, car dequesta pene seras francha e quitia, mas altra pene sofferras. » E mes se denant e tench aquella, e pasala