Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


enans que hi entrassen, turmentauen les ab molt grans plagues e ab molt grans batiments. E com la anime de Tundal longuament hagues guardada aquesta cosa tan orrible e tan espaordible, estech part tota manera espaordida e tremoloa, e dix al angell : « Ja, senyer meu ¿e aqui ti acostes? » A la qual langell dix: « Car lo nostre cami no podem acabar daltre guia [guisa?], e negun no es franch daquest turment si no los elets. Aquesta bestie a nom Exentot, e englotex e devore tots los hauars. Daquesta bestia trobe hom escrit axi: Absorbebit fluuium e non minorabitur et habet fiduciam quod influat Jordanis in os eius; que vol dir: .j. fluui e nos minuera e ha fiança que en la sua bocha vingue flum Jorda. E aquests dos que tu veus que son en la bocha entre les dens, giguants son estats. » E com aquestes coses hagues dites, langell acostas pus prop e estech denant la bistie, e la anima axi com a forçada seguiell. E com ensemps estiessen abdos denant la bistia, langell desperech

  • e la anima mesquina romas sola entre los dimonis. *[v.]

E aquells dimonis anvironaren la anima axi com a cans rabioses, e bateren la de molts batiments, e tireçan materen la en lo ventre de la bestia. Quantes coses ne quant grans ne quey[n]es ne queyns cruel turments soferi en aquel ventre, la cara de aquell e les custums e la vida e la sua conuersacio o mostraren puys, com lanima torna el cors; car aqui soferi mordiments o mossos e espadeçalaments de cans, de leons, dorsses, de serpens, e ferea e crueltat daltres besties mareuelloses sens compte, les quals nuyls temps no hauia vistes ne semblants e elas. Soferi encara aqui colps de dimonis, cremor de foch, fortalea esprea de fret, pudor de sofre, calija e escuredat duyls, plor de lagrimes cremants, reguayament e