Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cruximent de dens, e habastament de tribulacions. E aqui la mesquina anima acusaues dels mals passats, e per sobre gran tristea e per desperacio les sues guances sarrapaue; e, com si cuydas que aqui fos perdurablement dampnada, nos sabe en qual manera ne en qual guisa se troba fora la bestia. E com .j. poch esties luny de la bestia e jagues flaque, hobri los vuyls, vee de prop si lo seu angell qui la auia jaquida. La donchs aquella anima, alegra, jassie que fos sobre turmentada, loha nostre Senyor de la sua misericordia; e langell tocha aquella e comfortala.

[VIII. Dels lladres y dels sacrilechs] E partiren se de qui, e com agueren molt anat, veheren .j. estayn fort ample e ple de tempestat; les hondes de quels tan altes eren, que vedauen ha ueure lo cel. Aqui auia molt gran multitut de besties qui mogien e hodulauen e cridauen per adeuorar les animes; aqui .j. pont molt estret, e hauia de *[f. 74]longeria j.ª * leugua e no hauia demplarie sino vn palm, mas ere pus lonch e pus estret que laltre pont que desus hauem nomenat. E ere la taula daquel pont plena de claus ficats de ferre molt aguts, qui foredauen los peus dequels quin passauen; e totes aqueles besties venien a aquel pont per tal que les animes que quaurien ho que passar no porien presesen e les deuorassen e les metessen en aquels turments. E eren les besties aquelles de tan gran granea, que semblauen grans torres; e exie de la bocha dequeies besties tan forts flama de foch e tan poderosa, que parie que tot aquell estayn fessen bolir. E vee aqui vna anima en aquell pont que fortment e agrement ploraue e acusaue si matexa de molts crims, e era carreguada