cors e dels membres puyaue[n] tro al cel e auien en tots los membres e en los dits caps de diuerses bisties que aquels membres mordien tro als niruis e als ossors. E hauien lengues taylants e fogueyants que tot lo peladar e les arteries consumauen tro a les frexures. E los membres vergonyosses daquels homens e dequeles fembres eren a semblança de serpents qui les parts jusanes del ventre menjauen e rohien e espadelaçauen e esforçauen se de trer de qui totes les ventresques. Ladonchs dix langell: « Aquesta es la pena dels monges e de les monges e dels canonges e dels altres religioses e dels clergues de santa esglesia qui han mentit a Deu sots habit de religio e sots corona, e qui les lurs lengues han agudes axi com a serpents e no refrenaren los lurs membres de sutçees ne de legees obres. Aquesta pena encara sofferran aquels qui si matexs enlegeexen per destemprada luxurie, e per ço a fer recouendra que sostingues aquesta pena. » E com aço hague dit, los demonis pregueren aquell Tundal ab gran habriuament e ab gran felonie, e liuraren lo a deuorar a aquella bistie. E, com apres de tots los dits turments fos emprenyada, degues encaura les * serpents e les vibres, fo present langell *[f. 78] de claror denant aquella, e tochala e saoala, e manali quel seguis. E saluant la resplandor del angell, no hauian altra lugor; e hanauen per lochs terribles e molt pus durs e pus feretges que negun loch que debans haguessen trobat. La carrera ere fort estreta, axi com dun alt puyt que ades ades cuydassen caura del balç; e com mes haualaue aquela anima menys fiança auia que tornas a uida.
