[XI. La farga de Vulcà]E dix la anima al angel: « Senyer ¿e hon hanam? » E langel dix: « Aquesta carerra mena a la mort. » E la anima dix: « ¿E que es aço que trobe hom escrit, que ample es e de gran espay la carrera que mena hom a la mort, e molts son qui van per aquella, e aci no hinc veyam altri si no nosaltres tot sols? ». E respos langell: « Aquexa paraula no ses dite daquesta carrera, mas es dita per dissoluta e per maluada vida que amena hom; aquesta donchs aurem longuament. » E soferi la anima gran trebayll part tota manera, e vingueren en .j.ª val de ferees e aqui veeren moltes fabregues en les quals eren hoits grans plors e grants plants. E dix langel: «Lo turmentador e lo senyor daquesta vall e dequestes fabragues ha nom Uulca, lo qual ab sos arts e ab sos enguiyns ha embalçat e gitat a terra molt hom, e puys son les animes daquells turmentades per ell. » E dix la anima al angel: « Senyer, digues me, sit plau, si deig [v.] soferre jo aquest turment. » E respos langell * e dix: « Hoc, a soferir lauras » E com aço agueren dit, langell mes se primer, e la anime ploran seguil detras. E veus que van exir diables turmentadors, ab guanxos e ab tessores e ab ferrements fogueyants, e no digueren res al angell, mas van pendre la mesquina danima e gitaren la en .j.ª fornal ardent, e van bufar ab manxes, axi com sol hom manxar al ferre quis deu amolir e examinar en la fornal, e axi manxaren tant tro la anima agueren fusa e tornada axi com a plom fus e totes aquelles animes que ab ella eren. E com axi fossen fuses, que no parien sino aygua, posauen ne .j.ª quantitat sobre .j.ª anclusa e ferien les ab grans mayls, e de xx. animes e a veguades de .xxx. animes e ha ueguades de .C, fahien ne e tornauen ne vna pilota, e, aço
