Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que pus greu cosa los ere, no podien morir e desiyauen la mort e no la podien trobar. E dehien los diables turmentadors daquela frabegua: « ¿Eus viguare sils baste aquest turment? » E aquells de la altra frabague responien e dehien : « Lençat les nos e veurem si nan asats. » E axi lençaren les los, e aquells prenien les en les tesoseros [tesores] de fferre enans que tocassen en terra, e aquells axi com los primers metien los el foch e fonien les, e ab los maylls tornauen les en pilotes axi com les altres, e puys lançauen les los altres, e puys axi les mesquines danimes, ara ça ara la, eren lançades duns a altres, e pero tota via cremauen entro que la pell e la carn e los niruis e los ossors se tornauen en olba de foch e en flama de foch. E apres de molts turments e de moltes passions, langell estech denant a lanima de Tundal e traguella * de mig de *[f. 79] les flames, e dix li: « ¿Com te va? ¿E eren tan dolçs los afalaguaments e los delits de ta carn com ara son amargoses los turments que sofers per aquells? » E aquella e[n] nuylla manera respondre no podie, car apres tants turments no hauia força ne vigor a parlar. E dix li langell encare: « Esta comfortada, car nostre Senyor amene als imferns els ne torne ; e jassia que grans sien les penes e los turments que entro aci has soferts, empero mayors son aquells turments e penes que veuras, dels quals seras desliurade per la misericordia de Deu. » E dix encara : « Tots aquells que desus as vists esperen encara lo juhi de Deu, mas aquels que son en les josanes parts ja son jutyats a perdurable turment; mas tu encara no es venguda als imferns pus pregons. » E tocha aquella e comfortala e mes se primer.