Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/68

[XII. Devallada a l'infern] Com ensemps anassen e parlassen abdos, veus que soptosament preseren e sijasiren a la anima de Tundal esquiuança e fret e pudor no soferible, e tenebres pus escures que les primeres, e gran tribulacio e gran angoxa, entant que vijares li fo que tot lo mon tremolas; e quax per força dix al angell: « ¿E que es aço, senyor meu, que tremol, que nom pux tenir els peus axi com solie? » Com aço ague dit, per sobre de paor no se poch moure, e langel rebeament desparech; e com la anima noi poch ueure, tan tost començas a desperar, car no es sauiesa ne sciencia ne obra ne raho en los imferns on aqui ela se cuytaue danar, car aquella anima hoi crits e gemechs e plors e tan gran multitut de gens, [v.] que tan orrible * e tan esquiu ere, que la nostra poquea no bastarie a entendre ne la anime de Tundal ho poguere comptar.

[XIII. Lo pou d'infern.] E com guardas si en neguna manera poguere veure per on eren venguts, vee .j. pou quadrat qui hauia quatre quantons, lo qual pou gitaue .j.ª colona de flama e de fum pudent, la qual colona tocaue entro al cell; e en aquella colona hauia molt gran multitut danimes e de dimonis qui, en manera dolbes, puyauen ab la flama e altra veguada cahien en lo pou entro en lo pus pregon loch. E com aço hague vist la anime de Tundal, voliessen tornar atras, mas no podie los peus leuar de terra. E com aço moltes veguades asajas e fer nou pogues, jaquis anar a si matexa per sobre felonia, e arrapas e esquinças les gualtes, e ua cridar e dir: « O, gran dol es ab mi, que morir no pux! ¿e perque no muir, mesquina? o lasa, qual o,[du]radura mengane! « E com aquestes coses hoissen los dimonis