[XIV. Lo príncep de tenebres] E axi anaren a auant, e vingueren tro a les portes dimfern, e dix li: « Vine, veges; sapies empero que neguna claror ne neguna lum no han aquells que aci son, mas tu poras veure aquells, e aquells no poran a tu veure. » E com la anima sacostas, vehe lo princep de tenebres, e vehe la pregonea dimfern Mas quals coses e queynes aqui vehe e queyns turments, si agues C. caps e en cascun cap agues .C. lengues, en neguna manera no ho poguera comptar. Aqui vehe lo diable princep de tenebres, lo qual per sobre de granea sobre puyaue e ere mayor que totes les besties que enans hauia vistes, *[v.] car a la granea del seu cors noy * poguere comparar neguna cosa que aquella anima agues viste. Ere aquell princep de tenebres bestia molt negre, axi com a corp, e hauia forma axi com a persona dom dels peus tro al cap, exceptat que auia moltes mans, car auia .M. mans e auia de lonch .C. colçes e de grosarie .x. colçes, e en cascuna ma auia .xx. dits e cascun dit auia .C. palmades o palmes de, lonch, e de grosarie .x. palmades, e auia les vngles de fferre e axi longues e groses com .j.ª lança de caualler, e axi matex auia aytants dits e aytant grosses e aytant lonchs en los peus e aytals vngles, e hauia bech masa lonch e gros, e auia la coa molt aspra e longua a turmentar les animes, car era aquella coa plena daguyllons molt aguts; e jahie sobre .j.ª graylla de fferre, e dejos la grayhilla auia carbo e brasses de ffoch cremants, e gran multitut de dimonis part compte que manxauen e buffauen ab manxes, e tan gran multitut danimes e de dimonis que negu no creurie que lo mon ne pogues tantes apareyllar del començament a ença. E esta liguat lanemich aquell, per cascuna juctura de sos membres, ab cadenes de fferre fogueyants e molt
