Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


deuotament e alegre obediens a lurs mayors, e que mes amauen esser en grau * jossa que en *[f. 85] grau sobira, e qui la volentat propia lur jaquiren e aquella daltri obehiren, als quals, mentre que eren el cors, sabien bones les coses celestials e refrenauen les lurs lengues, no solament de mal mas encara de be, per tal com amauen calament. » Ladonchs dix Tundal al angell : « Senyer, sit playie uolria mi acostar pus prop e veure aquels que dins son. » E langell dix: « Plaume quels veges els hoyes, mas noy entraras a els, car aquests vsen de la presencia de la Santa Trinitat, e si negu a ells entrara vna ueguada, de puys no sera departit de la compania dels sants, si donchs no ere verge que meresques de esser ab los angells. » E acostaren se pus prop, e veheren animes de homens e de fembres que hauian semblança dangels; e la resplandor daqueles e la hodor delitable e lo so dolç soptauen tota gloria que enans agessen vista. Tots esturments sonauen sens que negu nois tocaue, mas les veus daquells esperit soptauen tota dolçor, e negun trebayll no soferien per be que cantassen alta veu, ne mouien los labis, ne les mans nois calie leuar als esturments, car per ells mateys redien so dolç e agredos a plaer e a volentat de caseu. Lo tet e lo teginat que ere sobre los caps daquells, molt resplandien, del qual penjauen cadenes daur molt pur, entre les quals auia vergeles dargent enguastades en meraueyllosa uaritat e ab meraueyllosa obra, dels quals penjauen anaps, e ampoletes, e cascauels, e esqueletes, e liris daur; entre les quals auia gran multitut dangels qui volauen, e hauian les ales daur qui ab leuger volar * molt suau e molt dolç *[v.] fahien so a aquels quels hoyen.