[XXII. Los fundadors d'esglesies] Mas com Tundal se delitas molt e molt en aquel
delit dequeia gloria, e uolgues aqui estar, dix li
langell: « Guarda. » E com Tundal guardas, vehe
.j. arbre molt alt e molt ample, e hauia les fulles
molt verts, e en les fuylles auia molts oçels de
diuerses colors, e cantauen en diuerses maneres
de cants molt dolçament; e sots les rames brotaue e hauia liris, e roses, e uioles, e tota manera de flors e de erbes que bona odor poguessen dar. Encara auia dejos aqueles rames molts
homens e moltes fembres qui estauen en celles
daur e de uori, e tots temps benehien Deu per
los benificis e dons que nostre Senyor los hauia largueyats; e auia cascu .j.ª corona daur el
cap mareuaylosament obrada, e vna verge daur en
la ma de caseu, mareueyllosament obrada. E eren
vestits caseu daytals vestiments com aquels monges que enans hauian vists. Ladonehs dix langell
a Tundal: « Aquest arbre es forma e semblança de
la santa Esglesie, e aquests que son sots larbre
son edificadors e defenedos de les esglesies, los
quals, per los bens e per les lexes que an dats a
les santes esglesies, an aconseguida fraternitat
daqueles e beneficis, e jaquiren abit seglar e visqueren religiosament. »
[XXIII. Los àngels] E com aaenassen aenant, veeren .j. mur molt pus bel e pus alt e pus resplandent que los altres, e ere obrat e construit de tots linatges e de totes maneres de totes peres precioses, ab totes colors de *[f. 86] diuerses mataylls entremeselat, axi que en * loch darguamassa e de morter ere posat aur; e les peres precioses eren aquestes: crestayll, grisolit, beril, jaspi, jacint, esmaracde, safir, honichi, estopaci, e
