sardi, crisopas, amatist. turquesa, e granat, e de moltes altres peres precioses resplandie fortment lo mur aquell, e les penses e los coratges daquels quil guardaue molt tiraue a si. Donchs pujauen al mur e veheren sens tot dupte coses que uuyll no vehe ne oreylla no hoy, ne en cor dom no entraren, les quals ha appareyllades Deu aquels qui lamen. E veheren aqui .ix. ordens dangels e despirits beneuyrats mesclats ab aquells, e hoiren aqui paraules que dir nos poden, ne hom no les porie retrer, ne es cosa couinent a hom que les digues. E dix langel a la anima de Tundal : « Audi filta et vide et inclina aurem tuam et obliuiscere populum tuum et domum patris tui, et concupiscet rex decorem tuum. » Que vol dir: Hoges, filla, e veges e inclina la tua oreylla e oblide lo teu poble e la casa de ton pare, e desijara lo rey la tua bellea. Puys dix langell: « Veges quant delit , quanta alegrie , quanta dignitat , quant exalçament es esser ab la companya dels angels e de tots los sants, e de ço que es mayor goyt que tots, que aquell qui es pa dels angels e vida de tots, sinte hom que es piados, e dolç, e misericordios. » E daquell loch hon langell e Tundal estauen, no solament ne vehien tota aquella gloria que debans auien vista, mas encara tots los turments e, ço que es mareueyllosa cosa, aitambes vehien tot aquest segle axi com es escrit: « Veuran la terra de luyn, car neguna cosa creada no pot * embarguar la vista a aquell al qual es atorguat *[v.] de veure lo creador de totes coses. » E aço es gran mareueylla, que com estiessen en aquell loch matex e nos girassen de neguna part, tots quants nauian vists denant e detras vehien, aytambe com si fossen en cascun loch daquels; car no solament
