aquest es aquel als conseyls del qual obeyes e la mia uolentat auies menyspreada. Mas cos [cor] Deus dona sa misericordia a seyls qui la saben demanar, yo ueyt que a tu no falira la sua misericordia, tan solament sies segura e alegra, cor poques coses sofiferas de moltes quen soferires si not socoreges la misericordia del nostre redemptor; seguias me, donques, e sapies tenir membransa de tot so quet mostrare, cor altra uegada deus tornar al teu cors. » E aqui matex la anima molt espauentada a*[b.] costas a el pus prop, que no era lexat lo cors sobrel qual auia estat entro aquela hora. Los demonis empero hoyren asso, e uanse lexar de les manasses que fasien a la anima, e gitaren lurs ueus enues lo cel, e dixeren; « Ho! con no just e con cruel es Deus, que aquels ques uol auciu e aquels ques uol fa uiure, e el hauia promes que a caseu retria segons sa obra e segons son merit, e depuys el demana aquels que no fan a demanar e deliure aquels que no fan a desliurar. » E com agren dites aquestes paraules els agren batayla entre els, e qui mes pudia, uns ab altres, e nafrauense de grans nafres; e ab molt gran pudor e ab tristicia e ab gran indignacio els sen anaren. Langel, empero, anaua deuant, e dix a la anima quel segis: « Ay, senyer meul si tu uas *[c.] primer aquests me seguiran de tras, e pendran me e liurar man afoch perdurable. » E langel li dix: « No aies temor per so cor son mes que nos, que ans ne son mes ab nos que ab els: si Deus es ab nos ¿qui es contra nos? cor escrit es que cauran de ton costat .M. e x. milia de tos destres, empero no sacostaran a tu; e uerament ab tos uyls ueuras lo gasardo d[e]ls peccadors, e tu soferas poques coses de moltes que as
