Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tornada al cors que en aquesta pena o en maior *[b.] no uenges. » E de puys el dix que gran uia auien a tenir.

 Apres els uengren a j. munt de molt marauellosa *V. Dels falsaris. granea, de gran orror e de gran esquiuea; lo qual munt auia fort estret cami a aquels quin passauen, cor duna part daquel cami auia fort pudent loch [foch] ab soffre mesclat e era tenebros, e de laltra part auia neu e glas e pedregada ab uent molt orible; e era aquest munt dessa e deyla aparalat a punir les animes tot ple de turmentadors, en axi que negu pas no aparexia a negu qui uolgues passar. Aquels turmentadors auien verament forques de ferre cremans e fort agudes e aparalades de trencar e de derrocar totes les animes qui aquen passauen, e ab aqueles forques les tirauen assi; e con les auien tirades en aquela part del foc e del sofre ab aquels turmens, eren tirades en la neu, e altra uegada *[c.] peus amunt e cap aual [de aual], de mig de la neu eren gitats en mig de la flama del foc e del sofre. E con aquesta anima uee aquests turmens ela ac fort gran paor, e dix a langel qui li anaua dauant: « Prech te, senyer, quem aiuts e quem deliures daquest cami, que yo no ueyg con ne pusca passar. » E langel li respos: « Not temes, mas segueix me, o ue primer. »

 E ela segueix langel, e langel ua primer axi con *VI. Dels ergulloses dabans; e aqui matex de pas en pas els uengren en .j.ª uayl fort pregona e molt pudent e tenebrosa, la pregonea de la qual aquela anima no poc ueer, mas hoya .j. son en quaix son de flum daygua deco-