VIII. Dels lladres y dels sacrilechs.E con agren anat pus luny, ueeren .j. estany fort ample e fort tempestos, e fasia axi grans ondes con a mar, en tant que semblaua que menassen al cel; e auia aqui grant multitut de besties molt terribles de diuerses maneres, les quals udolans e menassans no [de] demanauen res sino deuoramens danimes; e per lo costat daquel estany auia .j. pont molt estret e molt lonc, en tant, que be auia .ij. palms de lonc e no auia mas .j. plam dample; lo qual pont era pus lonc e pus estret que no era laltre de que auiem parlat; e era aquesta taula o pont tota aorlada de claueils molt fort aguts de ferre, los quals clauels traucauen tots los peus daquels qui passauen, en tal manera que negu no podia *[b.] escapar que no fos per els durament nafrat quin passas; e totes aqueles maluades besties uenien en torn daquel pont, per pendre e per deuorar aqueles animes que no podien passar, e alo era lur meniar; e eren aqueles besties tan grans, que molt be eren semblans a grans torres, e eren negres, e exia tan gran foc de mig daqueles besties, que aquel estany fasia bulir per forsa de calor. E uiu en aquel pont .j.ª anima molt fort plora[n]t qui acusaua si matexa per sos peccats, e era carregada de garbes e era forsada oltra sa uoluntat a passar per aquest pont e jassiasso que sos peus fossen traucats per aquels claus aguts, empero molt auia gran temor de caer en aquel estany per rao con *[c.] ueya aqueles maluades besties ab lurs goles ubertes per ela a deuorar. Aquesta anima, con uiu aquela en tan gran peril, dix al angel: « Ay senyerl uolria saber, sit plahia, per que es dresteta aquesta anima a passar per aquest pont ab aytal feyx ni de quals animes specialment son aquestes penes. » E langel li respos: « En axi aquesta pena es digne a tu e a tots tos semblans qui son ladres
