sa cara per gran tristor e per gran desesperacio que auia de salut. E *[c.] con aquesta mesquina conec sa mort e son turment perdurable per son peccat, estan en aquesta tristea e en aquest marriment, no sabe per quin orde ni per quina uia ela sa troba fora daquela bestia; e axi con ela jahia luny daquela bestia, debila e despoderada, ela obri sos uyls e uiu costa si langel quy ab ela auia anat; e aqui matex ela salegra jassia que molt fos turmentada, e dix al angel en axi: « O, esperansa mia e solas meu, a mi donat e atorgat de Deu! O, lum de mos uyls, e basto e sosteniment de ma probrea e de ma miseria! ¿per qual rao as uolguda desemparar mi mesquina? ¿quin gaasardo, mesquina, retre a nostre Senyor qui tantes gracies ma fetes, que si no mages res [res]feit de be sino cor ma tremes tu en aiuda, quals gracies lim *[d.] poria yo retre? » E langel li respos: « En axi con tu dixist al comensament, en axi sapies que es uer que maior es la misericordia de Deu que no es lo teu peccat. E el retra a cascu segons sa obra e son merit, empero el jutgara assa fin, on, per amor dasso empero, axi con yo tu dix, a tu coue que sostenges molts de trebayls e de paors, per so que con feniras a laltra uegada no uenges a aquests tu[r]mens. » E con asso ac dit el dix: « Anem a aquels turmens qui son dauant nos. » Ab aytant elas leua en quaix tota lenguida e debil, e apenes podia fermar sos peus, empero ab gran coratge uolia el seguir, mas no podia: tant era aflebida; e langel ana la tocar, e ela fo aqui matex confortada, e ab fort cor el la mena *[f. 108] per aquel cami que li auia dit.
