fugir daquesta pena, fortment plorant ana pendre la uacha e esforsasse aytant con poc ab menasses e ab forssa que la ame*[b.] nas al pont; mas les besties maluades uenien udolan e braman e esperauen que deuorassen la uaca e la anima que uesien sobrel pont. E con lanima comensa anar sobrel pont la uacha no la uolia seguir; e encara mes: con lanima estaua al pont la uaca casia, e con la uacha estaua la anima casia; e axi cap amunt e peus auayl, e cap auayl e peus amunt, e axi casien e leuauen entro que foren uenguts al mig del pont. E con foren uenguts al mig del pont els ueeren aquela anima qui portaua les garbes que estaua al pont; e aquesta qui portaua les garbes pregaua aquesta que no li emperas son passatge, e aquesta pregaua aquela que no li enbargas son passatge, pus tant auia enantat de son cami ab tan gran trebayl; *[c.] e axi ni aquela ni aquesta no podien enant anar ni en rera tornar, e axi estauen dolentes e marrides, e estans cobrien lo pont de la sanch qui exia de lurs peus. E con axi agren molt plorat e molt estat lo peccat de lurs falimens, nos saberen per qual manera ne per qual art se trobaren fora del pont. E aquesta anima con fo escapada ela guarda e uiu de luyn langel estant, que li comensa a parlar ab blanes paraules, dient: « Ben sies uengudal de la uacha daqui auant no aies cura ni ansia. » Mas ela li mostra sos peus con malament eren naffrats per los claueyls del pont, e comensas a planyer, e dix en axi que no poria plus anar; e langel li dix: « Menbrar te deu en qual manera eren tos peus leugers a escampament de sanc, e per amor de asso contricio e enpachament fora en tes uies *[d.] sit not secorreges la misericordia de Deu. » E con ac dit el la toca, e aqui matex fo sana; e puys partierense daqui, el
