Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/99

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


primer e ela seguent, e lanima li demana: « Senyer ¿e on anam ara? » E el li respos, dien : « Encara nos espera .j. turmentador molt maluat qui a nom Perist, e en neguna manera no podem escapar que no uimgam a son hostal, lo qual es tal, jassia so que sia ple dostes no roman que el no aia desig dostes. »

 Con agren anat molt per los locs tenebroses e *IX. Dels glots y dels fornicadors deserts, a els aparech j.ª co[ca]sa uberta, e era molt gran e ample e alta a semblanca dun gran munt, e era redona a manera de forn e exi daquela casa flama de foch qui cremaua e degostaue per .M. passes entorn totes les animes que podia aconseguir. Mas aquesta *[f. 110] anima, qui auia ja sostengut en semblant turment, tant era espauentada que en neguna manera nos uolia acostar aquela casa; per que dix a langel qui primer anaue: « Senyer ,¿que fare yo, mesquina, que ara ueig quens acostam a la casa de mort? ¿quim deliurara?» E langel li respos e dix: « Daquesta flama forana seras deliurada, mas en la casa on la flama ix entraras. » E con sacostaran pus prop, ueeren carnices ab destrals agudes e taylans, e ab coutels, e ab moltes daltres de maneres de ferramens molt be afilans e trencans; item ueeren faus e cauechs e molttes daltres maneres destrumens aparalats descorxar, e de trencar, e de degoylar, a tots aquests turmentadors ab lurs estrumens estauen cascuns denant aquela casa en mig daqueles flames; item ueeren gran multitut danimes *[b.] sots les mans deyls, que sofferien aquels turmens, e con aquesta anima uiu que aquests turmens eren maiors e pus grans que neguns altres quen agessen uists, ela dix a langel: «Senyer: prec te,