"Aspetto il giudizio imparziale dei componimenti inseriti nella raccolta che fecimo per i Viceré, qual raccolta qui è stata bastevolmente rosa dal livore dei maligni e che riceverete coi Padri mercedari che partirono colla fregata".
No totes les efemèrides que van merèixer l'atenció dels germans Simon foren, així i tot, tan assenyalades. Joan Francesc, especialment, no va deixar passar cap celebració de tipus social o religiós, a partir de l'any 1781 -data del seu primer text publicat que coneixem-[1] sense dedicar-li el relatiu sonet.
Bones ocasions per a adreçar sonets a particulars eren la conclusió dels estudis universitaris;[2] l'ingrés en algun orde religiós;[3] o qualsevol esdeveniment que permetés d'expressar poèticament l'amistat envers certs prestigiosos individus dels ambients polític o cultural sard. En aquest sentit voldríem destacar el sonet que comença "Al prisco mondo ignota allor che nacque", que Domènec Simon va publicar per tal de celebrar el retorn de l'impressor B. Porro a la Stamperia Reale de Torí (1781).
Ja havíem trobat, efectivament, la família Simon en relació B. Porro, que l'any 1783 havia d'encarregar-se de l'edició del recull que tots tres germans dedicaren al virrei Solaro di Moreta. La seva amistat amb Domènec Simon, basada en un freqüent intercanvi bibliogràfic que havia de durar almenys fins a l'any 1786, havia nascut, però, precisament en ocasió del trasllat de l'impressor a Torí, on va lliurar a Domènec, de part de Bartomeu Simon, un exemplar de la Storia naturale della Sardegna de F. Cetti.
La intensa dedicació de Joan Francesc Simon a l'activitat poètica, desproveïda de la immediata finalitat pràctica que caracteritza l'obra del seu germà Domènec, va despertar les crítiques de Bartomeu Simon. Ni ell ni Domènec, efectivament, no acceptaven la passió del jove religiós envers la
- ↑ Es tracta del sonet dedicat a L'Instituzione del Santissimo Rosario (SIMON J. 1781A).
- ↑ Domènec Simon va dedicar al seu germà Mateu Lluís, en ocasió del seu ingrés al col·legi teològic de la Universitat de Càller, l'any 1782, el sonet que comença: "De'tuoi sudori il fin, german, appressa", dins SIMON D. 1782 (existeix un exemplar d'aquest full a la BUC, Fons Baille, S.P.6.1.26, 130).
- ↑ L'any 1776 Domènec Simon havia dedicat el sonets que comencen "Amato Padre, andiamo: il giorno è questo" i "Vanne, mio fido, alla mia patria vola" a la seva cosina Anna Maria Lavagna, filla d'Anna Maria Simon (ha de tractar-se, per tant, de Magdalena, Angela o Maria Sebastiana Simon Lavagna, que en esdevenir religiosa degué adoptar el nom de la mare, morta a l'Alguer abans de l'any 1774), que el 25 d'agost d'aquell mateix any havia professat al monestir de Santa Isabel de l'Alguer, on coincidí per tant amb l'altra germana de Bartomeu Simon, Caterina Lluïsa; el recull de Domènec Simon és dedicat A suor Anna Maria Lavagna Simon (SIMON D. 1776; n'existeix un exemplar a la BUC, Fons Baille, S.P.6.1.26, 128). Devem a Joan Francesc Simon, alhora, un sonet publicat dins SIMON J. 1781B.
