abans de l'any 1796, entre els quals posa en relleu el dedicat a Francisco Borja, marquès de Camachos, comandant de la flota espanyola que el 21 de maig de 1793 va arribar al golf de Palmas per tal de participar en la reconquesta de les illes de Sant Pere i Sant Antíoc (SIOTTO 1966, IV, 159).
Del període torinès, però, destaquen els poemes pensats per tal de lloar les màximes autoritats polítiques de Sardenya. Efectivament, el mes de juny de 1780 Domènec Simon va enviar al pare Spanedda, per tal que l'aconsellés, dos sonets escrits en ocasió del comiat del virrei de Sardenya, el comte Lascaris di Ventimiglia, i el nomenament del seu successor, el comte Valperga di Masino. Havent conegut la crítica del pare Spanedda, Bartomeu Simon va escriure al seu fill:
"Ho letto la critica e sonetti che avete inviati al P. Spanedda. Sarei del sentire di stamparli, benché non si faccia raccolta, e presentarli voi al conte Masin, ed inviarne copie al conte Lascaris, benché il presentarli al nuovo viceré sembra che non convenga perché più si loda il vecchio che il nuovo. Insomma, io li tengo a vostra disposizione".
Poc convençut, però, de la conveniència de dedicar altres poemes al comte Lascaris di Ventimiglia, Bartomeu Simon afegeix encara:
"Per il componimento che vi accennai per detto Lascaris, sembrami potersene prescindere, se non fosse per far una relazione delle angustie in cui si vidde la Sardegna nel 1779 e far con ciò spicare la clemenza del re nel soccorrerle, e conseguentemente le premure del Viceré" (19 de maig de 1780).
Malgrat la incertesa inicial, Domènec Simon va acabar responsabilitzant-se ell mateix de l'edició d'aquests poemes, que van veure la llum a Càller a la fi de l'any 1780.
Tres anys més tard, el 1783, va repetir-se una situació ben semblant amb la substitució del comte Valperga di Masino pel nou virrei de Sardenya, el cavaller Solaro di Moreta. En aquesta ocasió, però, tots tres germans Simon van participar en el relatiu recull literari -del qual van responsabilitzar-se només ells-, que els impressors Bonaventura Porro i Vincenzo Piazza dedicaren a ambdós virreis (SIMON 1783). El recull, però, fou acollit de manera ben crítica als cercles contraris a la família Simon, tal com fa saber Mateu Lluís al seu germà Domènec en una carta que va adreçar-li des de Càller el 17 d'octubre de 1783:
