Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Teologia, giacch'è nel ballo-; ed obbligarà per lo stesso al Colleggio di dargli man bassa.
Questi e simili travagli non sono plausibili ad uno che ancora è alla scuola, e molto meno a vostro fratello, non essendo opera propria né di persona congiunta, o che ne fosse debitore egli o la famiglia di singolari favori, locche è molto ben lontano in Berlendis, che piuttosto ha pregiudicato che favorito".

 El projecte de Bartomeu Simon, que no volia conformar-se ni tan sols amb una edició de les obres de Berlendis on no constés el nom del recol·lector, tendia a ennoblir més encara el nom del seu fill Domènec, la carrera del qual s'hauria pogut omplir de noves esperances si s'hagués beneficiat, tal com aconsellava el pare, de l'atenció de Joan Francesc:

"Quindi io penso che voi sarete per riprovare tal ragazzata di farsi o voler comparire al pubblico collettore di tali poesie [d'A. Berlendis]; e desiderarei, anzi sono molti di questo mio sentimento, che egli collettasse le poesie vostre, sì latine che italiane, e queste le facesse stampare e dedicasse a chi meglio vi piacesse".

 Malgrat la intensa oposició de Bartomeu Simon al treball del seu fill, l'edició dels textos de Berlendis fou encapçalada per una dedicatòria adreçada a un prestigiós membre de la noblesa sarda i no pas, tal com li havia estat aconsellat, a un piemontès: efectivament va apadrinar d'edició de les obres d'A. Berlendis el marquès de la Planarja a qui Domènec Simon, a nom del seu germà, havia escrit a Niça l'1 de juliol de 1782 tot sol·licitant el mecenatge del recull.

 Cal assenyalar que Joan Francesc Simon va responsabilitzar-se encara, el mateix any 1784, de l'edició de les Orazioni panegiriche d'Alberto Marchi.

 Bartomeu Simon, finalment, tampoc no va fer costat al seu fill Domènec en el seu projecte literari de més alta volada: l'edició de tots aquells textos d'autors, tant sards com no, que havien escrit sobre Sardenya; textos que Domènec Simon va reunir sota el títol d'Scriptores rerum sardoarum (1785-1788). En adonar-se que la introducció llatina a la Sardinia antiqua de Cluveri, publicada al primer volum, havia sorprès negativament certs ciutadans calleresos -i fins i tot el bisbe-, Bartomeu Simon va escriure al seu fill:

"Dio vi perdoni e vi dia lume per saper vivere da vero galantuomo, e non da testardo e ridicolo filosofo. Avete dato un saggio immortale della vostra politica,