Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


criterio e studio [...]. Vi consigliarei che nelle presenti circostanze non vi troviaste in Sardegna" (8 de juliol de 1785).

 El projecte editorial de Domènec Simon consistia en una idea veritablement ambiciosa que, per tal de poder ser duta a terme, hauria necessitat una acollida molt més entusiasta que la que va rebre al seu temps. De fet, només L. Baille va comprometre's lloant el projecte (SIOTTO 1966, III, 507) que, precisament a causa d'aquest interès tan minoritari, es va frustrar després de la publicació del segon volum.[1]

 Durant aquests primers anys de la producció literària dels germans Simon destaca sens dubte la poca atenció que van dedicar -sobretot tenint en compte llur obra de maduresa- als estudis tant històrics com jurídics i religiosos que els atrauran d'una manera ben intensa en el període successiu. De fet només podem assenyalar en aquest capítol la Serie degli arcivescovi d'Oristano que Joan Francesc Simon, com a soci de l'Acadèmia de Fossano, va publicar en un recull poètic dedicat al nou arquebisbe d'Oristany, Luigi Cusani, antic prefecte del seminari de Vercelli.[2]

 En aquest treball -recordant el qual ha estat assenyalat l'interès de les dades que l'autor hi recollí, molt útils per a la reconstrucció de la història eclesiàstica de Sardenya (SIOTTO 1966, III, 123)- Joan Francesc Simon hi anunciava unes memòries de les esglésies d'Oristany i de Santa Justa que mai no van arribar a veure la llum i que havien d'aprofundir l'estudi de les obres dels principals bisbes d'aquestes seus, estudi afrontat de manera molt esquemàtica al present opuscle. També en un volum dedicat a Giovanni Antonio Cossu, Joan Francesc Simon havia anunciat l'any 1787 una seva Historia Bosanensis ecclesiae sobre la qual no ens ha arribat cap altra referència.

 Cal assenyalar, finalment, que la vida itinerant de Joan Francesc Simon va obligar-lo a interrompre els estudis que estava duent a terme a Càller, per encàrrec del prefecte del arxius pontificis, l'abat Gaetano Marini, sobre les incripcions i els marbres cristians a Sardenya; estudi que, per tal com Joan Francesc Simon va haver d'abandonar definitivament la capital, mai més no pogué concloure.

  1. Al primer volum, de l'any 1785, Domènec Simon va publicar la Sardinia antiqua de Cluveri (TODA 1903, 51-52, parla de la "Taula corográfica de Sardenya de Clavería"). El segon, del 1788, incloïa la Sardiniae brevis historia et descriptio, de Segismon Arquer; les Antiquitates italicae medii aevi ad Sardiniam spectantes, de Ludovico Muratori; i el Condaghe de sa abadia de sa S. Trinidade de Sacargia
  2. G. F. SIMON, "Serie degli arcivescovi d'Oristano cogli anni della loro creazione, estratta dalle memorie di questa chiesa e unita di Santa Giusta", dins CUSANI 1784.