Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de la tradició literària castellana era molt més pregó en el noble alguerès que no pas en el bisbe. D'altra banda, la presència entre els seus llibres de textos de tema religiós, moral i científic era ben normal en un individu els interessos del qual seguien els esquemes de l'humanisme il·lustrat.

 Esdevé molt més interessant, malgrat tot, la comparació de la biblioteca de Bartomeu Simon amb la del menorquí Antoni Febrer i Cardona, que M. Paredes descriu detalladament (1990, 26-41). Paral·lelament al nostre cas, també els registres coneguts de la Biblioteca Febrer semblen incomplets; ben sovint, a més, és difícil de destriar els llibres d'A. Febrer dels que pertanyien als seus parents més estrets.

 Formen la Biblioteca Febrer un conjunt de 749 volums registrats en diversos catàlegs parcials. Aparentment, doncs, sembla molt més rica que no pas la biblioteca de Bartomeu Simon. Ara bé, el més correcte fóra comparar la Biblioteca Febrer amb la de Joan Baptista Simon, que heretà del pare i dels germans llurs biblioteques personals, que l'any 1829 comptaven amb 2.250 obres en 5.731 volums[1]. Si volem conèixer de manera més concreta l'abast de la biblioteca particular de Bartomeu Simon no podem fer més que comparar-la amb la d'A. Febrer, de la qual només s'han conservat 93 volums. Per parcial que sigui aquest llegat, la comparació no pot més que demostrar la riquesa de la biblioteca de Bartomeu Simon per tal com l'"Inventario de' libri" és també molt selectiu.

 No serà tan profitosa, però, la comparació dels títols d'ambdues biblioteques: la d'A. Febrer és rica, precisament, de textos clàssics -en versió original llatina o bé en traducció francesa-, gramàtiques i diccionaris i textos contemporanis procedents de França. Es tracta, precisament, de tots aquells volums que no foren inclosos a l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon, que ignora alhora tots els opuscles editats a Sardenya que haurien estat l'equivalent dels títols menorquins -en castellà- tan abundants a la biblioteca d'A. Febrer. Haurem de localitzar totes les coincidències bibliogràfiques, per tant, entre els llibres en català o castellà de tots dos autors.

 Enfront d'un sol títol en català entre els llibres de Bartomeu Simon destaquen els tres d'A. Febrer: la Gramática y apologia de la llengua catalana, de P. Ballot; la Summa de temps y altres rudiments de la gramática llatina, del llicenciat Vallès; i els Principis de la lectura menorquina, de l'any 1804. L'obra d'A. Febrer, a més, conté referències a l'Ortografia de la llengua mallorquina, de

  1. Totes les dades relatives a la "Biblioteca Simoniana" que heretà Joan Baptista Simon procedeixen de l'inventari que l'any 1829 va autenticar el notari B. Palombella (ASS, "Notaio B. Palombella", vol. I, strumento n. 7, ff. 10-31).