Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/114

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 La comparació entre les biblioteques de Bartomeu Simon i del bisbe alguerès P. Bianco es revela profitosa si tenim en compte el nombre total de volums de què constaven més que no pas els títols concrets que recullen els respectius inventaris[1]. De fet, podem evidenciar només una coincidència entre aquests títols: la Vita di San Francesco di Sales, l'autor de la qual no consta a l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon (núm. 22), mentre que l'inventari dels de P. Bianco l'atribueix a Gallizia.

 En realitat, si l'inventari dels llibres de Bartomeu Simon és parcial, sembla ser-ho també el del bisbe Bianco. Destaca, efectivament, la manca entre els seus llibres de tots aquells textos científics que necessàriament havia d'haver posseït qui fou professor de Física experimental a la Universitat de Sàsser fins a l'any 1805. A la seva biblioteca, en canvi, figura un títol que per força havia posseït Bartomeu Simon però que no consta entre els seus llibres[2]: ens referim al primer volum d'Scriptores rerum sardoarum (1785-1788), la Sardinia antiqua de Cluveri editada per Domènec Simon.

 Un altre aspecte que convé tenir en compte és que l'inventari dels llibres del bisbe Bianco és molt posterior al de Bartomeu Simon. Per bé que no coneixem la data exacta en què aquest darrer fou redactat, tot sembla indicar que correspon encara al segle XVIII. El de P. Bianco, en canvi, és posterior al 1827[3]. Aquesta diferència temporal és sens dubte un dels motius pels quals a la biblioteca del bisbe Bianco figuren textos fonamentals del pensament revolucionari francès que manquen a la biblioteca de Bartomeu Simon. Entre les obres redactes en italià -recordem que les franceses no consten a l'"Inventario de' libri"- pensem sobretot en els Memorabili avvenimenti della Repubblica Francese.

 Tot fent-ne una valoració de conjunt, Biangio Tavera considera que els temes recurrents entre els llibres de P. Bianco demostren que la formació cultural del seu propietari era, lògicament, de base religiosa i filosòfica -bastida damunt de textos redactats fonamentalment en llatí i castellà-, amb un intens interès enves la literatura i la historiografia italianes i els nous corrents de pensament d'origen francès.

 Pel que fa als objectius del nostre estudi hem de destacar que -a més de la importància que assoleix la presència entre els llibres de Bartomeu Simon del seu únic llibre redactat en català- el pes

  1. Veg. una acurada descripció de la biblioteca de P. Pianco dins Tavera 1978-1979, 97-104.
  2. De fet, a l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon no només manquen els opuscles publicats pels germans Simon Delitala, sinó també tot un seguit de reculls poètics deguts a autors algueresos que, d'altra banda, encara ara formen part de l'Arxiu Guillot. No hi ha dubte que foren ignorats de manera conscient, probablement a causa del fet de tractar-se d'opuscles de poca consistència i no pas de llibres pròpiament dits.
  3. Aquesta és la data, efectivament, de la mort del bisbe Bianco. TAVERA 1978-1979 no concreta la data exacta de l'inventari firmat pel notari B. Palombella, l'original del qual es troba a l'ASS, "Notaio B. Palombella", vol. II, strumento n. 20, ff. 56r-105v.