llibres originàriament escrits durant els segles XVI i XVII tot recollint, però, alguns textos fonamentals de la cultura de la Il·lustració[1], el fons bibliogràfic italià posa de costat textos clàssics del pensament italià[2] i obres radicalment contemporànies, de ben difícil adquisició a Sardenya. Demostra un esperit ben obert als nous corrents de pensament, per exemple, la presència entre els llibres de Bartomeu Simon d'un text legal tan polèmic com Dei delitti e delle pene, de Cesare Beccaria, publicat a Livorno l'any 1764 (núm. 121). Es tracta d'un estudi en què l'autor no només critica el recurs legal a la tortura[3] sinó que condemna fins i tot l'aplicació de la pena de mort. Aquesta tesi revolucionària va procurar una rapidíssima fama al seu promotor, però també que l'obra fos durament atacada per l'Església i finalment inclosa a l'Index dels llibres prohibits, l'any 1766 Asor 1990, I, 214).
El compromís cultural amb el propi temps ens el demostra, encara, l'interès de Bartomeu Simon envers obres de divulgació dels avenços científics als quals el pensament il·lustrat dedicava una major atenció. Són fonamentals, en aquest sentit, les obres de Francesco Maria Zanotti, un dels primers escriptors que difongueren a Itàlia les teories de Newton (Asor 1990, II, 1851) (la biblioteca de Bartomeu Simon acull la seva Filosofia morale secondo l'opinione dei peripatetici (núm. 126), de l'any 1754); i les obres de Giambattista Beccaria, galileià i newtonià, famós divulgador dels coneixements de física gràcies a una sèrie de llibres que trobem registrats també a l'"Inventario de' libri": Eletricismo artificiale, Eletricismo artificiale e naturale, Dell'eletricismo i Dell'eletricità atmosferica a ciel sereno (núms. 206-209).
Pel que fa a la moderna historiografia i als nous corrents literaris, finalment, cal destacar La filosofia morale esposta e proposta ai giovani (núm. 133), de Ludovico Antonio Muratori, poeta arcàdic i autor de la monumental Rerum italicarum scriptores[4].
- ↑ No ens sembla excessiu destacar encara la importància que assoleix, en aquest sentit, la presència a la biblioteca de Bartomeu Simon de les obres del pare Feijoo (núms. 181-183).
- ↑ Destaca en aquest sentit la Filosofia morale (núm. 129) d'Emanuele TESAURO (Torí 1592-1675), a qui hom deu el tractat més important de la retòrica barroca italiana, Il Cannocchiale aristotelico (Venezia: Baglioni, 1655).
- ↑ Convé recordar el paral·lelisme entre aquesta obra i la de Mateu Lluís Simon, De quaestionibus aut tormentis (1784a) on apareix una crítica semblant, però molt més prudent i limitada als aspectes purament legals.
- ↑ Rerum italicarum scriptores ab anno aerae christianae quingentesimo ad millesimum quingentesimum, I-XXIV (Modena: Tipografia della Società Palatina, 1723-1738.
