seguir les rimes imposades pels seus fills. Ara bé, pel que fa a l'ús dels alexandrins ens convé recordar que fou precisament aquesta la forma mètrica escollida per a l'esmentat poema "Nella partenza da Sassari del Signor Cavalier Ferraris di Celle". Però no només això: els germans Domènec i Mateu Lluís Simon havien enviat al seu pare, des de Sàsser i abans de l'any 1779, un "Scherzo" epistolar que començava amb els següents quatre versos, tan eloqüents:
"Dacché di tue notizie
finor rimasi privo
(metro, che seppi, piaceti)
in martelliani scrivo"[1].
Aquests versos demostren, per tant, l'afecció de Bartomeu Simon a aquest metre d'origen italià tot informant-nos alhora de la seva antiga relació amb activitats de creació literària de les quals, malauradament, no ens ha pervingut cap dada anterior a l'any 1782.
Sí que ens han arribat, però, notícies d'indubtable interès relatives a l'activitat poètica, limitada a l'ambient familiar, dels seus fills -amb qui hem de suposar que Bartomeu Simon era en estreta relació.
En efecte, l'activitat literària dels germans Simon, abans del trasllat de la família a Càller, no es va limitar només a l'enllestiment de treballs de tipus acadèmic, sinó que representava alhora un entreteniment familiar l'estudi del qual no convé negligir. En aquest sentit és ben representativa la tragèdia inacabada, deguda a Mateu Lluís i dedicada a Bartomeu Simon, titulada "La morte d'Armellino nella giornata di Calvia", firmada a l'Alguer l'any 1777. Es tracta d'un llarg poema que havia estat pensat per a una veritable representació, a la vinya de Càlvia, a càrrec precisament del membres de la família Simon tal i com es desprèn de la llista de noms que acompanya la fictícia dels personatges de la tragèdia: entre els actors figuren en efecte Joan Francesc, Mateu Lluís, Joan Baptista i Bartomeu Simon, a més de Magdalena Delitala, "un precettore" i tres cosins dels quals no s'especifica la identitat. Cal assenyalar que entre els actors manca Domènec Simon, que entre el 21 de juny de 1777, data en què s'havia llicenciat en Lleis a la Universitat de Sàsser, i la fi d'aquell mateix any s'havia traslladat a Càller.
- ↑ AG, llig. 708.
