Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/129

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 És molt més clara la "Lettera confidenziale" adreçada a E. Ruiz a l'hora d'aclarir qui havia de ser present a la "consegna in forma camerale":

"Potrete soltanto, se lo permetono le circostanze, farvene la tresca colle nostre castissime vergini, pietosissime vedove, maritate afflittissime e forse pentite, e co' nostri confessori e martiri del celibato, su cui non può presumersi il comune diffetto patriotico di linguaciuti e maledici".

 Entre les "rigide vestali" i els "zelanti farisei" que havien d'assistir a l'acte, Bartomeu Simon es refereix, lògicament, a la seva muller Antíoca Màssala i a Joan Baptista Simon, a més del sacerdot de la família que havia de recollir i custodiar els originals.

 Segons informa E. Ruiz en una carta datada a l'Alguer el 23 de maig de 1809, el poema de Bartomeu Simon fou efectivament llegit públicament i, un cop superada la prova d'aquesta primera lectura, hom pogué pensar en una més àmplia difusió a l'Alguer. Segons l'entusiasta consell d'E. Ruiz,

"[El poema] potrebbe servire di una lezione utilissima per chi volesse studiarvi, per chi sapesse riflettervi, per chi fosse disposto a profittarne. A mio credere, dunque, il di lei lavoro deve farsi passeggiare senza tema e senza riguardi. I poeti lo apprezzeranno. Li convintori del merito ne faranno le lodi. Gli uomini di buon senso se ne compiaceranno e non vi saranno che i birricchini, con gl'ignoranti (seppure venisse sotto il loro sguardo, e del giudizio dei quali non si deve fare conto), che crepperanno internamente, non potendo far altro. Ecco ciò che io ne penso".

 Un mes després, concretament el 23 de juny de 1809, Bartomeu Simon tornava a escriure al seu amic E. Ruiz per tal de donar-li de manera explícita permís per a difondre a l'Alguer la seva "Confutazione".


 V.6.- La "Resposta de una dama a un canòngie"