Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Pocs mesos després de trametre a l'Alguer la "Confutazione", Bartomeu Simon va escriure un altre llarg poema (Text 2) com a resposta també a un text que hom li havia fet conèixer precedentment.

 Tal com ell mateix informa a un anònim cavaller alguerès (probablement E. Ruiz) en una "Lettera confidenziale" firmada a Càller el 2 de març de 1810[1], Bartomeu Simon havia rebut durant una de les seves llargues convalescències

"un famoso Canto canonicale ridotto in sesta lira, fornito d'ammirabile tessitura e collimati pensieri, onde condolersi colla dama a cui andava diretto per l'assenza del marito, confortandola nelle di lei afflizioni".

 No cal dir que la dama en qüestió era la seva muller Antíoca Màssala, que continuava fent-se càrrec a l'Alguer del patrimoni de Bartomeu Simon, que residia a Càller des de l'any 1806. Hauríem d'identificar l'autor de la sèrie de sextines sardes amb el canonge Joan Baptista Simon: si més no, era ell qui rebia indirectament l'encàrrec de custodiar la versió sarda del Cant, que el seu pare restituïa a l'arxiu familiar amb la nova versió catalana.

 Efectivament, per tal de respondre al poema firmat pel canonge, Bartomeu Simon va escriure la "Resposta de una dama a un canòngie que le ha fet una canzó en sesta lyra, confortant-la en sas aflissions per l'ausènzia de son marit". També en aquesta ocasió l'autor seguia el mateix metre del poema original, per bé que en una altra llengua. És interessant de veure amb quines paraules Bartomeu Simon presenta el propi text a l'anònim amic alguerès:

"Prendo a legger un sì degno Canto [la versió original sarda] e tosto trasportandomi ad un delirio pazzo (giacché la poesia non va disgiunta dalla pazzia), mi risolvo di risponder al signor canonico a nome della dama coll'istesso metro, benché in linguaggio materno, poco fertile e molto scabroso per il verso".

 Són també ben eloqüents els següents quatre versos de la quarta estrofa del poema:

 "Y già che dech respondra
 forza m'és che lu fàssia en algarès,
 pués no me vull espondra
 en sardu, ch·és per mi tott al revés".

  1. Vegeu-la íntegrament transcrita al nostre Apèndix 5.