VI.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'OBRA POÈTICA EN CATALÀ
Tot anticipant alguna de les conclusions a què ens menarà el nostre estudi, hem de destacar una característica fonamental de l'activitat literària de Bartomeu Simon: cap de les poesies que ens han arribat en més d'una llengua no fou originàriament escrita en castellà. En aquest sentit -i deixant de banda els textos sards-, tant el sonet dedicat a Carles Manuel IV com la "Tradussión letteral en castellano de la respuesta que hiso una dama [...]" foren inicialment redactats, segons paraules de Bartomeu Simon, "in linguaggio materno, poco fertile e molto scabroso per il verso" i posteriorment traduïts al castellà. La segona versió -"meno insipida e noiosa"- no fóra, d'aquesta manera, més que un intent d'ennoblir dos textos espontàniament escrits en català, el primer tot seguint la represa nacionalista que va acompanyar l'establiment de la família reial a Sardenya i el segon per tal de perpetuar a l'ambient familiar aquelles tertúlies literàries que de feia anys constituïen un dels principals entreteniments de caràcter cultural.
En aquest sentit, el matrimoni de Bartomeu Simon amb Maria Antíoca Màssala -la llengua de la qual era el català i no el castellà o sard, com al cas de Magdalena Delitala- assoleix una importància que va molt més enllà de la purament anecdòtica: excepte l'esmentat sonet "Per la feliz venguda del Rey Carlos Emanuel IV a Sardeña, a 3 mars 1799" (Text 1), totes les poesies catalanes de Bartomeu Simon són posteriors a l'any 1799, data del seu segon matrimoni. No hi ha dubte que Maria Antíoca Màssala era la veritable destinatària de la major part de les poesies catalanes del seu marit. En efecte, fora del sonet patriòtic i dels textos d'abast familiar, Bartomeu Simon només va recórrer al català a l'hora d'escriure poesies de temàtica religiosa, en què la intimitat havia de trobar sens dubte la pròpia veu en la "llengua materna": ens referim a la nadala "Per lu naximent del Senyor Nostre" i als goigs dedicats a Jesús Sacramentat.
És difícil d'establir el grau de participació dels membres del servei de la família Simon a les tertúlies literàries que organitzaven llurs amos. Tant si hi participaren de manera directa com indirecta, però, llur protagonisme esdevé indiscutible: en recórrer al català, Bartomeu Simon decidia de posar en boca de personatges humils les seves poesies ja que, en un ambient noble com el seu, l'ús de l'italià hauria estat més versemblant que no pas el de l'alguerès. Excepte el sonet patriòtic i els goigs de Jesús Sacramentat, per tant, totes les poesies de Bartomeu Simon són atribuïdes a la seva pròpia muller ("Resposta de una dama a un canòngie que le ha fet una canzó en sesta lyra"), a un
