Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/136

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


anònim "pobra ciapadó" (la nadala "Per lu naximent del Senyor Nostre") o bé al criat "Aleix" (tota la resta).

 Tot i l'enorme distància social que allunyava Bartomeu Simon dels membres del seu servei no podem descartar completament la possibilitat que els criats participessin directament a les tertúlies. En aquest sentit, convé recordar l'acadèmia literària que hom va celebrar a l'Alguer l'any 1796 durant la qual, com hem vist,

"un noy vestit de pagès, que figurava arribar del camp, recitá la següent composició, també escrita per lo canonje Siré" (TODA 1903, 33).

 Pel que fa al grau d'instrucció de l'esmentat Aleix, són ben eloqüents els següents versos, procedents de la cançó en què "Alexiu espon sa bona voluntat y fieltat a son amo":

 "Al mateix temps que vivia
 domèstich, com se sol diure,
 me mostrà a lligí y escriura,
 lo que mai cregut havria".

 I encara:

 "Si yo li pughés escriura
 mal com sé tottas las cosas,
 veuria ancara las rosas
 ch·espinas se pòdan diura".

 Res no impedia, per tant, que el servent en persona llegís o bé recités públicament les cançons que Bartomeu Simon li atribuïa.


 Per acabar voldríem destacar -a més de l'interès del nostre autor a l'hora de corregir ortogràficament els propis textos catalans, a partir de l'aprenentatge dut a terme damunt del Llibre dels secrets de Agricultura, de fra Miquel Agustí- la mètrica d'algunes poesies.

 No hi ha dubte que les principals formes mètriques que Bartomeu Simon conrea són de tradició castellana o italiana: dècimes, alexandrins, sextines i octaves reials. Pel que fa a aquestes