dues darreres estrofes, és interessant de recordar els versos que atribueix a la seva muller, quan dialoga amb el fictici canonge:
"Ya sé qu·és sempre estat
amant de les tres muses principals;
que·n ellas ha studiat
fer las sestas en lyra y coplas reals.
Per fama és conegut
de tots un gran poeta molt sabut".
Convé tenir en compte que per a Bartomeu Simon les sextines no pertanyen a la tradició poètica italiana, contra el que s'esdevé amb les octaves i els alexandrins. Ja hem vist que l'any 1793 va demanar al seu fill Domènec que traduís del castellà a l'italià certes sextines de M. Pugioni, tot recordant-li que
"vi è chi ha voluto tradurre in italiano la suddeta sesta lira. Pugioni opina che non corre in tal metro inusitato dagli italiani e che potrebbesi tradurre in ottava rima od in martelliani, ciocché si lascia a voi per viemeglio abbellirla" (11 de juny de 1793).
Pel que fa a l'ús dels versos "martel·lians" o alexandrins, que es generalitzà a Sardenya com a conseqüència de la penetració de l'estètica arcàdica, en trobem un bon exemple a la nadala "Per lu naximent del Senyor Nostre" en què, seguint el costum de Bartomeu Simon, les parelles de versos, de catorze síl·labes segons el recompte castellà, presenten una fortíssima cesura després de la setena síl·laba, de manera que hom les copia com si es tractés de quatre heptasíl·labs (hexasíl·labs segons el recompte català), amb rima n-a-n-a:
"Muda vistirs y déxia-te,
déxia-te anar de plor.
No és temps de fer més llàgrimas
ni penas tindre al cor".
Dins de la poesia catalana de Bartomeu Simon, però, aquest metre no constitueix més que una excepció. Efectivament, a l'hora d'escriure en sard o català el nostre autor vol allunyar-se de la mètrica castellana i italiana per tal de seguir l'autòctona. Sembla oportú, per tant, de descriure el contingut d'un manuscrit conservat a la Biblioteca Comunale de l'Alguer, intitulat "Lezioni principali
