per formar bene le rime più usate nella nostra Sardegna"[1]. Segons l'anònim autor d'aquest text, les principals formes mètriques emprades a l'illa foren la "quartina" (octosíl·labs amb rima a-b-b-a), la "sesta" (octosíl·labs amb rima a-b-b-a-a i el darrer vers amb rima constant), la "sesta in lira" (heptasíl·labs i hendecasíl·labs amb rima a-B-a-B-c-C) i l'"ottava" (hendecasíl·labs amb rima A-B-A-B-A-B-C-C).
Tractant sobre la "sesta in lira", el metre de les "Quexas de unu pastore pro su dolorosu mancamentu de una porquedda" i de la "Resposta de una dama a un canòngie"-, el preceptista escriu:
"Questo metro è il più proprio ad usarsi in argomenti luttuosi e suscetibile di tante strofe quante ne vuol formare il poeta";
i pel que fa a la "sesta", finalment:
"La sesta deve cominciar sempre con una quartina, la quale serve di tema a tutto il discorso che si maneggia nelle strofe".
És aquest, en definitiva, el metre al qual recorre amb més freqüència Bartomeu Simon; un sol cop, però, amb l'estructura establerta per l'anònim preceptista (a-b-b-a-a-c, tot i que en aquest cas c, constant, no rima amb el respost), a la poesia que comença amb els següents deu versos:
"Chie amat senza rexione
non si chexet de su errore,
prite no ischi itt'est amore,
ch'est cegu d'una passione.
Su caminu de s'amore
est pienu de fiore e ispina:
su fiore portat ruina,
s'ispina calmat s'ardore.
Sempre s'andat cun timore
de non poder tropessare".
El més normal, però, és que Bartomeu Simon afegeixi, després de la sextina, dos versos que rimen amb el respost, de manera que aconsegueix una estructura mètrica gairebé idèntica a la dels
- ↑ BComA, ms. 31, ff. 55v-57r.
