sil·làbic dels versos. Una paraula com "viuda" pot rimar amb "duda" (Text 2, vv. 86 i 88), "fruits" amb "units" (Text 2, vv. 131 i 132). Emprar la dièresi en aquests casos, a més de ser contradictori amb la normativa, hauria creat una nova síl·laba, tot trencant l'equilibri mètric. Deixar d'accentuar, d'altra banda, paraules com "pudrían" (Text 2, 178) per tal com Bartomeu Simon considera el grup -ia- com un diftong creixent hauria provocat encara altres confusions que hem volgut evitar aplicant les normes d'accentuació de manera estricta, fins i tot als casos en què es contradiuen amb la mètrica.
Per acabar, convé aclarir que no hem alterat la grafia, a l'aparat de variants, de les lectures ratllades o corregides a l'original. A causa de l'interès fonamentalment literari del nostre estudi, no hem considerat necessari de comentar en nota aquestes correccions. Observacions d'aquest tipus, d'indubtable interès dialectològic, ens haurien dut molt més enllà dels límits que ens hem volgut imposar.
