Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


viura am a mon marit en pau y unió.
No m'engrandeix richesa
ni me fa desvanèxiar la grandesa.324

LVSobbratott me desplau
ch·eill no tènghia també bona salut.
Acquest per mi és un clau 327
de totts lus che puch tendre més agut,
pués lus béns chè servèxian
si fàltan las personas y nus déxian?330

LVIOh, pensaments fatals!
A quants un pas anrera han fet turnar?
Y puru lus mortals333
no pènsan che·n riquesas aumentar
senz vuler reflettir
que tott, cessant la vida, ve a finir.336

LVIIParlem del altru assunt,
che temps vendrà de acquest per meditar.
Ara sem en lu punt339
com senza mon marit podré campar,
mancant la compagnia
che me dóna la vida y la alegria.342

LVIIIAh, marit estimat!
Quant me costas y quant per tu pateix!
De quand te'n sés anat 345
ni puc gusar ni veura a mi mateix.
Sol tu me consolavas
perchè prova he tingut che molt m'amavas.348

LIXAra, segnor canòngia,
podrà bé giudicar de las mias penas,
che com una taròngia351
port seccas y mugnidas las mias venas.
Y si eill tarda a venir

    324. me fa desvanèxiar: B, "me ensobervesse".
    340. podré campar: B, "he de vivir".
    346. a mi mateix: B, "a mi misma".
    352. seccas y mugnidas: B, "estrujadas y secas".