Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XLIXMa vàggia com Déu vol.
Yo sol desigg lu che no és impossibla:
venghi mon marit sol,291
ch·és l'oggetta per mi lu més sensibla;
ni serch altru content
ni m'amporta che y haggi un cambiament.294

LEsper che tendran fi
lus fets per quals en Càller eill se resta.
Cunfich en Beat Crispí,297
che li ha promès de fer-li la sua festa
com sou gran avocat,
che en Càller fins lu quadru se ha portat.300

LITambé dech yo confiar
en Sant Antoni y Sant Pasqual gloriós,
che·l faran retornar303
de totts lus sous affers molt vitoriós
y en un miglior estat,
per més l'infern contra eill sia congiurat. 306

LIILu tinch, pués, per constant
che deu de tendre fi lu meu torment
-per més che a cada instant309
se mostri·l vent y·l temps insussistent-,
perchè daprés del dol
no déxia·l Cel de dar algun cunsol.312

LIIIYo só d'achest parer
y és la cosa miglior che m'accunorta,
pués com se'n venghi a Algher315
de lus altrus vantàggias poch m'emporta.
Las nostras alegrias
són de passar units lus nostrus dias. 318

LIVAchest és tott l'oggetta
per ésser en contínua agitassió.
És totta la mia metta321

    297: Cunfich: 'Confio'.
    310. insussistent: B, "vario".