Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/156

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y che també veyessi261
tornar la casa al temps ch·era eill present.
Ma a dolu mannu meu
che no·l veic axí prestu si no és Déu.264

XLVNi vull desesperar
tenint com teinch en Déu assai confianza,
pués dech considerar267
che tott sa perd perdent-sa la speranza
y che quand no·l pensem
és quand lu Cel nus dóna quant volem.270

XLVITambé me'l fan cunfiar
totts lus che se lusíngan y assegúran
che·l temps deu de cambiar273
y che porta proffit als che la dúran,
segons acheill refrà
che no és tardar quand bon camí se fa.276

XLVIIÉs bé, doncs, esperar
no ostant che venghi a ser vida d'infern,
pués l'ànzia de gosar279
parèixar fa l'instant un sigla etern.
Cun tott és gran confort
daprés de la borrasca prendre port.282

XLVIIIy, dolzas esperanzas,
che seu par a mi molt lusingheras!
Ah, mundanas confianzas,285
fundadas las més voltas en chimeras!
Y, per massa confiats,
no pochs avuy se tròbban ben burlats. 288

    263. a dolu mannu: literalment, 'per gran dolor' (sard com., a dolu mannu); B, "hay de mí!". Al v. 4 del Text 3, aquesta expressió és corregida per "per gran desdícia".
    266: assai: 'molta' (it. assai).
    268. B, "la última a perderse es la esperanza".
    272. se lusíngan: 's'alegren' (it. si lusingano).
    284. lusingheras: 'afalagadores'; B, "lisonjeras".
    286. chimeras: pel que fa a la fortuna de la paraula "quimera" a Sardenya -on va assimilar també el significat de 'lluita', 'baralla'-, veg. WAGNER 1951, 237-238.