y le dis com pughé, ab veu mig morta:
"Tínghia cura de Antíoga, que me importa"56
VIIIAh, si pughés ser ara un gran pintor
per fer-vos lo yust quadro de aquell pas!
Veure os podria fer quant pot amor
d'un marit y una mare en símil cas.60
Aquell no era més ell per la dolor,
apenas podia aquella fer lo pas.
Estàtichs tots los dos senz més parlar-se,
finí la despedida en sol mirar-se.64
IXVolghé també abrassar-se sas conyadas,
que·n aquella tragèdia éran presentes,
del patir de la mare conturbadas,
de partir misenyor molt descontentes.68
Ploràvan com a dos desesperadas,
estàvan entre affannos impassientes
veyent a misenyora ya postrada
y vinguda viüda essent casada.72
XRepresentàvan ésser tres Marias
plenas de gran tristesa y dolorosas.
La mare penetrada de agonias,
turbadas sas dos filles y plorosas;76
fixa aquella en sas grans malinconias,
aquexes assustadas y dudosas;
la gent qu·era present tot atturdida,
veyent la més funesta despedida.80
XINo ha vist, emperò, arrès qui no ha observat
de las dos grans nebodas l'ascramènzia:
donya Angela, ab sa gran vivassitat,
y donya Sebastiana, ab gran passiènzia,84
moyeven fins les pedras a pietat
plorant totes les dos en competènzia,
y apenas s'enteneva aquesta veu:
82. las dos grans nebodas: Angela i Maria Sebastiana Lavagna eren filles d'Anna Maria Simon, germana de Bartomeu, i de Francesc Lavagna.
