Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/168

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


darà soccorro al pobre servidor?"256

XXXIIIAquestes y tant altres expressions,
compare Salvador, yo vos diria
que feren en to de llamentassions
cia Pepa y comare Anna Maria.260
Ellas le dàvan mil benedissions
perquè anés y tornés ab alegria.
Diévan, com vós encara dir podreu:
"Oh, qui falta nos fa don Bartomeu!"264

XXXIVBasti, doncs, lo que he dit dels abitants,
dels propris, dels amichs y servitut,
puis no és possible diure de tots quants
l'amor que a misenyor sempre han tingut.268
És giust, però, que díghia, a mig de tants,
de los patrimonials quant he sabut
que per dita partenza han praticat,
dexiant a tott Algher molt admirat.272

XXXVPer lo que yo coneix, la preferènzia
la donc al escrivà patrimonial,
qui a misenyor prestà gran assistènzia
com lo miglior soget, affet y leal;276
y en tal manera que durant sa ausènzia
restà suddelegat provisional,
y s'és de tal manera ell regolat
que fonch els superiors molt alabat.280

XXXVIÉs ver que a los tres anys de bon servissi
le fonch alguna spina atravessada;
perquè fos post un altro en esercissi
com a forza d'empenyo l'ha spuntada.284
Però deix a qui vol formà un giudissi
si sarà estat o no cosa assertada.
Yo sempre dir he entès de misenyor

    270. los patrimonials: l'autor es refereix als empleats de la Subdelegació patrimonial de l'Alguer.
    274. l'escrivà patrimonial: l'any 1806 era escrivà de la Subdelegació patrimonial de l'Alguer Bernardí Palombella, de qui ja hem parlat a la nota corresponent al v. 217 del Text 2.